Les Terres de l'Ebre som terres de creuament, terra de migracions i transhumàncies, situades al tram final del riu Ebre que és el segon riu més llarg de la península. Un riu que uneix un bon grup de comunitats autònomes i també la gent.
A les Terres de l'Ebre tenim ben arrelada la festa dels bous ja que aquí hi conviuen dues identitats, l'ebrenca i la catalana. És una festa ancestral, plena de valors humanistes basats en la lluita cos a cos amb la bèstia i és, de fet, una festa inclusiva, que cohesiona i vertebra societats.
És la principal activitat econòmica d'un sector, el del brau, de cria de vaques en sistema extensiu, que aporta biodiversitat a l'ecosistema a més de crear riquesa i fixar població a zones rurals i despoblades com defensa la veïna França a la zona de Camarga i Las Landas.
Als antípodes de la festa dels toros tenim el moviment animalista, cridant als quatre vents que la tortura no és cultura i perseguint un projecte vital que és acabar amb el patiment animal al món, més o menys com quan li preguntaven a una Miss Univers als anys noranta quin era el seu desig i deia: acabar amb la fam
Però què passa quan alguns adeptes al moviment, als quals ha donat ales l'administració i els mitjans de comunicació, comencen a denunciar les canyes de pescar com a «armes de destrucció massiva» oa entrar a granges de conills i vaques per salvar-los?
Passa que t'adones del perquè aquesta gent no tenen cap representació parlamentària a Europa. T'adones que la seva lògica potser no és tan lògica o potser és massa lògica en un món de grisos.
Entenem que, encara que hi ha gent coherent dins del moviment animalista, persones realment encantadores amb un cor immens i ganes de fer el bé, un moviment d'odi cap a les persones en què una minoria vol acabar amb els drets i les llibertats d'altres minories no pot tenir veu ni decidir i encara menys quan afecta els interessos econòmics de famílies.
L'endemà de l'accident de Vidreres hi va haver un altre accident igual de desgraciat, o fins i tot molt pitjor segons qui preguntes, i és que els animalistes han dit que és molt pitjor aquest ja que els que estaven a la plaça de Vidreres eren aficionats al toro que van estar per voluntat pròpia, que ja els està bé per anar a veure aquesta atrocitat.
L'accident en qüestió el va tenir un camió de porcs per la carretera, a saber si havien d'anar a l'animalista ciutat d'Olot a morir a l'escorxador. El cas és que els porcs eren allà segrestats i contra la seva voluntat i qui sap, potser sí que tenen raó els animalistes que aquest és pitjor que l'altre.
No crec que a ningú se li passi pel cap però prohibir les granges de porcs. Granges de cria intensiva que es compten per milers a Catalunya i que, si no es gestionen bé, contaminen els aqüífers de la nostra terra.
Els aficionats al toro aguantem 30 anys de despropòsits a Catalunya cap a la nostra festa per culpa de les banderes perquè l'afició és això, afició, com qualsevol bon aficionat al futbol entén. El que no podem tolerar com a societat és un atac directe a les nostres llibertats.
Per què creieu que quan escric «natros» el corrector de català em posa error? Aquí a Les Terres de l'Ebre som tan catalans com nord-americans. Quantes vegades haurem escoltat a casa tot allò que tenim més en comú amb Aragó i Terol que amb la resta de Catalunya, allò que som la cinquena província, que del coll de Balaguer cap amunt és un altre país? És per això que els nord-americans tenim el dret i el deure de defensar de la mateixa manera les dues identitats.
Potser atacant la festa com ho feu ens esteu empenyent sense saber-ho a plantejar-nos la possibilitat de fer un referèndum per veure a quina banda de l'antiga Corona volem ser-hi, si volem formar part d'Aragó o de Catalunya. Si volem ser l'única sortida al mar d'Aragó o l'últim mono de la costa catalana com fins ara.
Paco Palmer Margalef
Associació de Criadors de Brau de les Terres de l'Ebre
