Terres de l'Ebre Reserva de la Biosfera
Les Terres de l'Ebre som terres de creuament, terra de migracions i transhumàncies. Som reserva de la biosfera des del 2013 amb dos Parcs Naturals dins, el del Delta de l'Ebre i el dels Ports.
En una reserva de la biosfera les mesures van encaminades a obtenir una interacció entre l'home i la terra de manera sostenible, per exemple, utilitzant desbrossadores en lloc d'herbicides o fungicides i; tant l´agricultura ecològica com la ramaderia extensiva són el màxim exponent d´aquesta sostenibilitat.
El toro brau, igual que la cabra blanca de Soliera, té un vincle històric amb el territori. La cabra per exemple tenia dos-cents guanyats fa cinquanta anys i actualment conserva una explotació.
La pastura en sistema extensiu d'aquests animals com també el del cavall de Camarga o de l'ovella aporta biodiversitat a l'ecosistema, serveix per fer prevenció contra incendis gestionant decapat i salvaguarda espais naturals d'alt valor mediambiental.
A les nostres terres, la població de bous és estable des de fa cent setanta anys, mil dos-cents caps que pasturen unes sis mil hectàrees actualment. Aquest fet és perquè tenen una activitat econòmica, la rotllana, ben regulada per llei.
Aquí la cabra i l'ovella en pastura extensiva sobreviuen de manera residual a causa de la poca viabilitat de les explotacions. Com que només el brau manté una població estable, és l'únic gestor efectiu de Terres de l'Ebre reserva de la biosfera.
Per posar alguns exemples, nosaltres tenim cranc blau, cargol panotxa, musclo zebra, cranc de riu americà o silur com a espècies invasores que destrueixen la biodiversitat endèmica i autòctona de la nostra Reserva de la Biosfersa ja que el control és complicat i costós.
Els ramaders de brau de les Terres de l'Ebre crearem, avalats pel conseller de cultura l'HC. Lluís Puig Gordi i el Departament de Cultura, l'Associació de Criadors de Brau de les TTEE amb la intenció de posar en valor la cria de brau en sistema extensiu, i impulsar producte cultural, turístic i alimentari derivat d'aquesta activitat.
Aquest any celebrem la tercera edició del projecte Ur «Aurochs Project» per posar en valor el paper del bou brau a nivell mediambiental. Hem aconseguit, entre altres coses, que s'aprovi la realització de dos centres d'interpretació sobre la història del toro a les Terres de l'Ebre ia Catalunya, un al PN del Delta de l'Ebre i l'altre al PN dels Ports.
L'animalisme
El «maltractament animal» o la utilització d'animals és una realitat ja que som una espècie que es beneficia d'explotar altres espècies. Som pastors i pagesos i aquest fet ens ha permès créixer i fonamentar les bases de la nostra civilització.
La instrumentalització política i mediàtica a Catalunya contra el toro és una canallada i més encara ara que els partits animalistes cotitzen tant a la baixa. Es tracta d'una minoria atacant els drets i les llibertats d'una altra minoria.
Aquest nou segle podrem, amb esforç i dedicació, gestionar correctament els residus, eliminar progressivament dels combustibles fòssils o mantenir la qualitat dels ecosistemes (l'agricultura ecològica i la ramaderia extensiva) com a valors que assegurin una utilització més ètica dels recursos naturals i, aquí, entra la cria de brau en sistema extensiu i el seu aprofitament per a espectacles no cru viabilitat. econòmica que és la base del sistema.
Identitat
A Les Terres de l'Ebre hem sabut conservar la nostra cultura taurina en part per la nostra identitat dels Estats Units. Aquí som Maestrat, pel bisbat de Tortosa, el Mestre de Sant Mateu o el Castellà d'Amposta. Som nord-americans igual que la gent d'Aragó, Navarra, la Rioja o el País Basc, amb els quals tenim dos denominadors comuns com són el riu l'Ebre i el bou brau.
El debat que hi ha des dels anys noranta és identitari, no pas moral. En una mica de cultura històrica s'evidencia que donant ales a l'animalisme s'està fomentant una ideologia totalitària que indueix el caos i no respecta fronteres, que quan ataca el toro i les festes en toros a Catalunya tot s'hi val però, quan s'ataca qualsevol altre gremi ramader o de processat animal perd tota raó. Per què les festes en bous sí que són moralment qüestionables i per exemple la pesca, les hípiques, el consum de carn, els animals de companyia o les granges en intensiu no?
El que es vol fer a Catalunya amb les rotllanes és imposar una moral per sobre de l'altra. Nosaltres reclamem el dret a tenir la llibertat d'educar els nostres fills com ens han educat a nosaltres a les Terres de l'Ebre, amb els valors humanistes que representa el món del toro, de lluita cos a cos amb la bèstia, una festa inclusiva i ben arrelada.
Conclusions
Les Terres de l'Ebre reserva de la biosfera necessitem la pastura de brau en sistema extensiu per a la gestió i el manteniment de la biodiversitat.
Necessitem assegurar la pervivència dels ramats de brau al territori, salvaguardant l'activitat econòmica que ja tenen regulada per llei, el corregut.
Necessitem poder utilitzar els recursos que el món del toro ofereix com a element de vertebració i cohesió de la societat nord-americana; societat que viu a la zona més rural i despoblada de Catalunya.
Demanem a l'administració que surti amb veu ferma a explicar que no hi ha maltractament animal a la rotllana, que es tracta d'un espectacle no cruent sobre el qual s?emet un judici moral per part d?una minoria.
Igual que amb la moda de no vacunar els nens, l'administració ha fet sentir la seva veu, reclamem la mateixa sensibilitat amb el nostre ecosistema ja amenaçat de per si mateix.
