El dia set de gener llegia que nou entitats animalistes han creat un front comú per acabar amb les rotllanes a Catalunya per, segons diuen, el maltractament que pateixen i la crueltat a què estan exposats aquests animals. Que a més aquestes tortures es duen a terme de forma subvencionada per l'administració catalana.
Més enllà d'entrar a valorar els límits de la utilització d'animals (els humans som pastors i agricultors i aquest fet ha estat determinant per poder fonamentar les bases de la nostra civilització), podem posar dades: en el cas dels bous braus a Catalunya parlem d'animals que actuen com a màxim unes deu vegades l'any, a raó de quinze minuts per actuació, és a dir, dues hores. A Terres de l'Ebre conviuen en règim de semi llibertat uns 1.200 caps des de fa almenys tres-cents anys documentats, aquests 1.200 caps pasturen en sistema extensiu 4.000 hectàrees aproximadament en una Reserva de la Biosfera amb dos parcs naturals a dins. Això és perquè els seus ramaders es guanyen la vida realitzant una activitat econòmica ben regulada des de fa anys, les rotllanes. Però quines espècies tenim a Catalunya en règim extensiu? De la vaca de l'Hostoles en queden uns 300 caps i de vaca no arribem als 100 caps. El mateix passa amb la cabra blanca de Solivella per posar-ne alguns exemples.
A més, s'acusa l'administració de subvencionar el maltractament animal quan el que fan els ajuntaments i les entitats que contracten rotllanes es pagaran per un servei, exactament igual que fan amb les orquestres, la recollida d'escombraries i altres serveis.
Més dades: entre Aragó, València i Camarga, els tres territoris més a prop de Catalunya, sumen 36.000 caps de brau i 20.000 espectacles entre els quals hi ha correguda, bous embolats, tancats, tancaments, tardes de vaques, concursos d'anelles, carrera camarguesa o retallada artística.
Atacar la festa dels bous a Catalunya és, en primer lloc, molt rendible econòmicament per als líders del moviment ja que tot el que fan aquí es magnifica i, en segon lloc, interessa una part de la societat catalana que veu, per error, un símbol nacional mentre les races autòctones van desapareixent per manca de sostenibilitat.
Fins i tot avui llegia en un article pro animalista que en una enquesta ha arrasat per un 90% prohibir les rotllanes a Catalunya i no només això sinó què, estirant tòpics absurds, les dades deien que les que havien votat en contra de prohibir-les havien estat gent de més de seixanta anys, que eren tots votants de Vox, Pp i C's. Si aquests números fossin reals, el dia quinze de gener Barcelona hagués viscut un acte multitudinari de presentació de l'entitat suficients bous i no hi haguessin ni tan sols 80 o 90 persones. Suposo que aquest joc va amb la idiosincràsia del país, o amb la necessitat dels mitjans de comunicació de vendre titulars, però que un moviment sense representació parlamentària ni aquí ni a Europa es vegi en força per voler imposar una manera d'entendre la vida per sobre d'una altra és un mal indicador.
Que no us enganyin, parlar de bous és parlar de llibertat, a França ho entenen i ho respecten. Parlar de bous és parlar d'ecologia, d'ecosistema, d'economia a zones rurals, de frenar el despoblament. Parlar de bous és parlar d'identitat catalana i nord-americana. Som gent amb coratge, amor pel territori i joia al cor i lluitarem per defensar aquesta forma de vida, la dels pobles que hem sabut resistir els trenta anys de despropòsits contra el toro a Catalunya per la bandereta que porta darrere. Volem poder educar els nostres fills en els valors humanistes que el món del toro representa.
Paco Palmer Margalef
